(Barcelona ?, vers 1330 – 1387/88)

Escultor, orfebre i arquitecte. A la segona meitat del segle XIV gaudí del favor del rei Pere el Cerimoniós.

Especialitzat a esculpir monuments sepulcrals, com la de l’arquebisbe de Saragossa Lope de Luna, a la seu aragonesa. Altres sepulcres seus, a Barcelona i a Montserrat, han desaparegut, i també les set creus de pedra que li foren encarregades pel rei vers el 1366, per ésser col·locades a diferents llocs de la muntanya de Montserrat.

Li és atribuïda la bella imatge de la Mare de Déu de la Mercè, de Barcelona.

La seva obra més famosa, però, és el tabernacle d’argent per als corporals de la col·legiata de Daroca (1386), on representa el rei Pere i la reina Sibil·la protegits per arcosolis entre les figures de Crist, la Verge, sants i evangelistes.

Si bé la seva producció és plenament dins el gòtic, tanmateix sap donar a les diferents imatges decoratives que la componen una gran riquesa de realisme i varietat, que el situa entre els millors i més personals escultors d’aquest estil, encara que palesa influències franceses i borgonyones.