(Rosselló, segle XI – segle XIV)

Llinatge feudal. Originari del castell de Montesquiu d’Albera (de Vilanova d’Albera o del Munt), al peu del puig de Sant Cristau, al cim del qual hi ha un castell, dit castell de Sant Cristau o d’Albera, i per aquesta raó els seus membres alguna vegada apareixen cognomenats de Santcristau.

El primer membre conegut és Bernat I de Sant Cristau, que s’havia casat amb Estefania, vídua del vescomte Udalgar I de Castellnou.

Llur fill fou Guillem I de Montesquiu (Vallespir, segle XI – segle XII)  (o de Sant Cristau)  Es casà amb Garsenda de Rosselló, germana del comte Guislabert II, i fou senyor dels castells de Sant Cristau, de Montesquiu (novament edificat pel seu pare vers el 1080) i de Sant Esteve del Monestir, en feu del comte de Rosselló. El seu fill i hereu fou:

Bernat II de Montesquiu (Rosselló, segle XII – després 1172)  Senyor dels castells de Sant Cristau, de Montesquiu i Sant Esteve del Monestir. Es casà amb una filla de Ramon de Termes, amb la qual fou pare de:

Guillem II de Montesquiu (Rosselló, segle XII – després 1217)  Senyor dels castells de Sant Cristau, de Montesquiu i de Sant Esteve del Monestir. A més dels dits castells, posseí Vilallonga dels Monts, Sant Martí d’Albera, Sant Joan d’Albera, el Voló, Nidoleres, Cànoes, Alenyà i Orla. Fou pare de Bernat IV de Montesquiu i de:

Guillem III de Montesquiu (Rosselló, segle XIII – 1261)  Succeí al seu germà. Havia heretat del seu pare del castell de Sant Esteve del Monestir. Es casà amb Blanca, i foren pares de:

Bernat V de Montesquiu (Rosselló, segle XIII – 1291)  Senyor del castell de Sant Esteve del Monestir. Prengué el partit del rei català contra els croats francesos. Només tingué un fill, il·legítim, Guillem de Montesquiu (Rosselló, segle XIII – segle XIV), i deixà tots els seus béns al rei de Mallorca.