(Sant Vicenç de Montalt, Maresme, 28 febrer 1769 – 2 desembre 1834)

Guerriller i general.

Durant la guerra del Francès, al capdavant de sometents catalans, obtingué diverses victòries, com les d’Hostalric (1808) i l’acció de Sabadell (1810), sobre les tropes napoleòniques. Pels seus mèrits com a guerriller fou ascendit a general.

D’idees liberals, lluità per aconseguir el triomf de la causa constitucional. Intentà un pronunciament antiabsolutista a Catalunya (1817), però fou descobert i s’exilià.

Tornà el 1820, però hagué de tornar-se a refugiar a França després de la restauració absolutista (1823).

Morí en intentar una invasió liberal des de França.