Arxius mensuals: Juliol de 2020

May i Rovira, Miquel

(Tremp, Pallars Jussà, vers 1480 – Madrid, 1546)

(o Mai)  Polític. Fill del regent la cancelleria Joan May i d’Elisabet Rovira, nét del també regent la cancelleria Joan May i besnét de Ramon Mai, mestre de medicina a Tremp. Dos germans seus, Climent i Joan, foren, respectivament, abats de Ripoll i de San Benet de Bages.

Fou doctor en drets. Regent la cancelleria de Sardenya (1512-17), ho fou després (1519-33) del Consell d’Aragó.

El 1528 fou nomenat ambaixador a Roma prop del papa Climent VII, i preparà la solemne coronació de Carles per part del papa, a Bolonya.

El 1533 fou ascendit a vicecanceller de la corona catalano-aragonesa, càrrec que tingué fins a la mort.

El 1535 acompanyà el rei a Tunis; intervingué a les corts de Montsó del 1542, que prorrogà, i fou present, a Barcelona, a l’entrevista entre els consellers i el duc d’Alba sobre el vast programa de fortificació de la ciutat.

Lligat de jove amb humanistes, com Martí Ivarra (que el 1514 li dedicà un epigrama i el 1522 la segona edició barcelonina del vocabulari de Nebrija), i amb el petit cercle erasmista barceloní fou, amb Mercurino Gattinara, una de les figures bàsiques de l’erasmisme al servei de la política imperial.

La seva formació humanística, bàsicament italiana, resta palesa en la seva rica biblioteca -més de 1.800 obres impreses i 400 de manuscrites; a més de texts jurídics, hi figuraven obres d’autors clàssics, italians i francesos i una gran quantitat d’obres d’Erasme, algunes d’elles ja prohibides- i en el gran nombre d’antiguitats que deixà, en morir, al seu palau de Barcelona, que fou després casa dels Pinós.

El catedràtic de Barcelona Rafael Mambla li dedicà la seva Dialectica (1540), i el després arquebisbe de Tarragona Antoni Agustí, els seus Emendationum… (1543).

May, Joan

(Barcelona, segle XV)

(o Mai)  Cavaller. Fill de Joan May (Barcelona, segle XV), que fou conseller de Pere de Portugal, el rei efímer dels catalans, i regent de la seva cancelleria.

Ell fou regent de la cancelleria de Ferran II el Catòlic.

Era el pare de Climent, abat de Ripoll; Joan, abat de Sant Salvador de la Platja (Sicília); Isabel, casada amb Bernat Galceran de Pinós, i Miquel May.

Maurici i Soler, Jaume

(Figueres, Alt Empordà, 20 juny 1898 – 19 novembre 1981)

Poeta.

Dirigí el setmanari “Alt Empordà” (1917-23).

Incorporat als corrents simbolistes del noucentisme, ha publicat Les cançons de l’instant (1921), Estrelles caigudes (1954), Poemes amb ocells (1965) i Un mateix fang (1972).

Maurí i Serra, Josep

(la Garriga, Vallès Oriental, 6 agost 1912 – 21 març 1967)

Historiador i notari. Membre de la Federació de Joves Cristians.

És autor d’un Història de la Garriga (en tres volums, 1949, 1953, 1954), d’Història del santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós (1952) i d’Història del convent de Blanes (1958).

Els seus béns són la base d’una fundació, que porta el seu nom, a la Garriga.

Enllaç: Fundació Maurí

Mauri i Pallarès, Frederic

(Tortosa, Baix Ebre, 23 juliol 1940 – 22 juny 2019)

Pintor. Començà destacant com a informalista. Després s’ha caracteritzat per les seves vigoroses composicions representant tipus i escenes de la vida dels obrers.

El seu estil es mostra relacionat amb el fauvisme. Pertanyia al grup Macla.

Maureta i Aracil, Gabriel

(Barcelona, 30 març 1832 – Madrid, 22 maig 1912)

Pintor. Deixeble d’Antoni Esquivel.

Conreà preferentment el gènere històric (María de Pacheco rep la notícia de la mort del seu espós, Torquato Tasso es retira al convent de Sant Onofre, etc).

Es presentà a diverses exposicions nacionals, així com a l’Exposició Universal de París del 1867.

Mauner

(Ripollès)

Personatge de les llegendes populars de la comarca, segons les quals una vegada es carregà a coll un boc que era, en realitat, el dimoni, o bé, segons altres versions, deixà incomplet un vot i després de mort s’apareixia en forma de llop enmig de flames, fins que els seus fills compliren el vot.

Mauné i Marimont, Florenci

(Figueres, Alt Empordà, 18 juliol 1925 – 13 juliol 1995)

Instrumentista, compositor i director.

Després d’haver dirigit la cobla-orquestra Caravana de Torroella de Montgrí, esdevingué fundador de la cobla-orquestra Costa Brava de Palafrugell (1956).

Algunes de les seves sardanes més conegudes són: Isabel, Com tu la volies, El bullici de Santa Creu, Nostra dansa, L’aplec de Figueres, El salt de la reina, El meu espill, El joguet dels avis i altres.

Maucci Battistini, Emanuele

Maucci Battistini, Emanuele

(La Piana, Itàlia, 1850 – Barcelona, 14 abril 1937)

Editor. Després de viure a Itàlia, Buenos Aires, França i Mèxic, el 1892 s’establí a Barcelona com a llibreter de vell; el 1893 inicià activitats d’editor, i el 1896 adquirí impremta pròpia.

El 1900 creà la Casa Editorial Maucci, al carrer de Mallorca, amb sucursals a Buenos Aires i a Mèxic, on tenia germans, i a l’Havana.

Publicà grans tiratges a preus populars, principalment en castellà, de novel·les, diccionaris, enciclopèdies, obres mèdiques, etc.

Mauberme, tuc de

(Naut Aran, Vall d’Aran)

(o de Montoliu)  Cim (2.880 m alt) dels Pirineus axials, situat a l’antic municipi de Salardú, al límit amb Gascunya, al nord-oest del pla de Beret.

Al vessant aranès de la carena hi ha l’ivó de Mauberme.