Arxius mensuals: Juliol de 2020

Masot i Rodamilans, Joan

(Barcelona, 21 maig 1900 – L’Isle Adam, França, 11 novembre 1988)

(o Massot)  Militant nacionalista.

Membre de les Joventuts Nacionalistes de la Lliga (1916), després d’haver residit set anys a l’Argentina.

Amic de Daniel Cardona i de Carrasco i Formiguera, s’afilià a Estat Català -decebut pel fracàs de l’Assemblea de Parlamentaris- i s’establí a París, de rellotger (1922).

Fidel a Francesc Macià, ha ajudat als emigrats. Finançà, a París, una trentena de números del butlletí “Estat Català” (1955) i col·laborà a “Foc Nou” (1960), revista catalana de París.

Es retirà de la política el 1963.

Masos de Tamúrcia, els

(Tremp, Pallars Jussà)

Poble de l’antic municipi d’Espluga de Serra (Alta Ribagorça), al vessant meridional del tossal de Cornells, vora l’antic terme de Sapeira, dominant la vall de la Noguera Ribagorçana.

L’església depèn de la parròquia de la Torre de Tamúrcia.

Era de la jurisdicció del monestir d’Alaó.

Masos de Baiarri, els

(Conca de Dalt, Pallars Jussà)

(ant: Baiarri)  Antic terme, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, entre els barrancs de Llabro i de l’Infern, enfront del monestir de Sant Pere de les Maleses.

Enclavat entre els antics termes d’Hortoneda de la Conca i Baén, al límit amb el Pallars Sobirà.

Masoliver i Raballat, Liberata

(Sabadell, Vallès Occidental, 18 gener 1911 – Terrassa, Vallès Occidental, 5 juliol 2004)

Escriptora.

És autora de bon nombre de novel·les en castellà: Efun (premi Elisenda de Montcada), Los Galianos, Selva negra, selva verde, El rebelde, Barcelona en llamas (1961), La mujer del colonial, Maestro albañil, Pecan los buenos, Nieve y alquitrán (1965) i Casino veraniego (1968).

Masoliver i Martínez de Oria, Joan Ramon

(Saragossa, Aragó, 13 març 1910 – Barcelona, 7 abril 1997)

Escriptor. Format a Barcelona.

Cosí de Luis Buñuel i amic d’André Breton i d’Ezra Pound, fou un dels iniciadors del surrealisme a Catalunya, sobretot amb l’equip de la revista “Hèlix”. Fou lector d’universitat a Gènova, i escriví a “El Sol” i “Mirador”.

El 1936 fou salvat en un vaixell estranger per la Generalitat i marxà a la zona franquista, on esdevingué un dels caps de propaganda.

A la postguerra, abandonà tot seguit, desenganyat, la política i es dedicà a les lletres; fou director de les planes literàries de “La Vanguardia” i dirigí “Entregas de poesía”.

Entre les seves obres destaquen Guía de Roma e itinerarios de Italia (1950), Presentació de James Joyce… Presentació de James Joyce… (1981), Antologia poètica d’Ausias March (1981) i Perfil de sombras (1994), una antologia dels seus articles.

Premi Nacional de Traducció el 1989.

Masó i Valentí, Narcís

(Girona, 27 maig 1890 – 17 octubre 1953)

Pedagog. Germà petit de Rafael.

Començà la seva activitat el 1910 a l’escola Vallparadís de Terrassa, on tingué contacte amb Galí, Martorell i Llongueres. Col·laborà activament amb Galí a l’escola Montessori i a la Mútua Escolar Blanquerna.

El 1925, a causa d’un escrit contra la Dictadura de Primo de Rivera, hagué d’exiliar-se a Suïssa. El 1926 participà en el I Congrés del Ritme de Ginebra.

Col·laborà a la fundació dels Minyons de Muntanya (1930), fou secretari de l’Escola d’Estiu (1931), fundà i dirigí la revista “Plançons” (1933), deixà l’escola Blanquerna i creà l’escola S’Agaró (1935).

Dels seus escrits, amarats d’idealisme nacionalista, despunten una sèrie d’articles publicats el 1928 a “Annals dels Cursos Tècnics de Pedagogia”.

Masó i Goula, Josep

(Barcelona, 1877 – març 1910)

Compositor. És autor d’obres líriques i de música sacra.

La seva activitat principal fou en tot cas l’harmonització de balls i cançons populars, que difongué amb gran zel.

Fundà l’Orfeó del Foment Regional de la Sagrera i fou segon director de la Schola Orpheonica.

Masó i de Falp, Felip

(Barcelona, 24 agost 1851 – Pau, Bearn, 28 juny 1929)

Pintor.

Conreà diversos gèneres, però les seves especialitats foren la pintura d’història i la costumista.

Entre la seva producció cal destacar Colom i el seu fill admirant l’esfera terrestre, que comprà el govern de Xile, i La processó de Sant Bartomeu.

Masmolets

(Valls, Alt Camp)

Poble, situat uns 4 km al nord de la ciutat, a la dreta de la carretera de Lleida.

Depèn eclesiàsticament de Fontscaldes.

És esmentat ja el segle XII.

Masmitjà i de Puig, Joaquim

(Olot, Garrotxa, 29 desembre 1808 – Girona, 26 agost 1886)

Canonge de Girona. Estudià a Cervera, i fou ordenat de sacerdot el 1834.

Exercí l’apostolat a Olot i a Girona, com a director de consciències, fundador de la congregació de les filles del Santíssim i Immaculat Cos de Maria (1848) i apòstol de la devoció al Cor de Maria.

Renuncià diverses dignitats, entre les quals la mitra de Girona.