(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, vers 1370 – Barcelona, 1431)

Pintor. Fill d’un guarnicioner de Vilafranca del Penedès.

Deixeble de Pere Serra, és documentat juntament amb aquest l’any 1392 i amb el qual col·laborà en el retaule de Sant Tomàs i Sant Antoni (1409), de la catedral de Barcelona, en la qual la pintura de Mates s’allibera de les convencions sieneses i esdevé més plàstica. El retaule de La Mare de Déu entre Sant Pere i Sant Joan és més lineal i simple.

Se li deuen també un plafó amb Sant Joan Evangelista a Patmos, el retaule de Sant Sebastià de la Pia almoina (1423-25), el de Santa Margarida de Valldonzella, el de Sant Martí i Sant Ambròs (1411-14, catedral de Barcelona) i el magnífic retaule de Sant Jaume, per a la catedral de Tarragona, una de les seves obres millors que palesa un canvi d’orientació vers l’estil de Lluís Borrassà, l’Anunciació (Museu de Càller) i el Sepeli de Crist de la Generalitat de Catalunya (Museu d’Art de Catalunya).

Té el do d’un gran sentit decoratiu i manté la contenció expressiva i l’elegància dels Serra. A partir del retaule de Sant Jaume presenta una manifestació més realista i un to més avançat.

És identificat amb el famós mestre de Penafel i considerat un representant característic de l’estil internacional.

Fou el pare del també pintor Bernat Mates.