(Catalunya, segle XIX)

Nom assignat de vegades al llegendari Comte Arnau per la tradició pseudo-erudita.

El propicià P. Parassols i Pi, el 1859, en combatre la primera obra literària arnaldiana, un conte de Víctor Balaguer (1858), que situava el Comte Arnau al segle X, en identificar-lo amb un -segons ell- Arnau Roger III, comte de Pallars i senyor de Mataplana.

Les dades de Parassols són confusionàries (l’Arnau Roger que identifica no devia ésser el III, sinó, si de cas, Arnau Roger II de Pallars, que fou comte de Pallars, però no pas senyor directe de Mataplana), però aportaren molts detalls pseudo-històrics a la futura tradició literària del mític Comte Arnau.