(Catalunya, segle XV – Barcelona, 1518)

Noble. Estigué al servei del duc de Borgonya per lluitar contra França.

El 1477 el duc el trameté com a ambaixador a Joan II de Catalunya-Aragó, tractant que aquest l’ajudés contra França a la defensa de Borgonya i de Flandes.

Es casà amb Constança de Gualbes i foren pares de:

Margarida de Llupià i de Gualbes  (Rosselló, segle XVI – Barcelona, 1568)  Muller de Joan (II) de Llupià i de Vallgonera, foren fills seus: Tomàs, Lluïsa, Pere (I) i Carles (I) de Llupià i de Llupià.

Joan (I) de Llupià i de Gualbes  (Rosselló, segle XVI)  Senyor de Llupià i de Vilarmilà. Lluís XI de França li confiscà els béns. Fou el pare de:

• Bernat de Llupià  (Rosselló, segle XV)  Escriptor. És autor d’un Nobiliari (1480).
• Francesc de Llupià  (Rosselló, segle XV)  Fou l’iniciador de la línia dels barons de Corbera. Fou avi de Lluís de Llupià.