(Tossa, Selva, 1769 – Nàpols, Itàlia, 1841)

Religiós, farmacèutic i espeleòleg.

Benedictí a Montserrat (1789), fou procurador del monestir davant el govern de la Regència (1810) i, més tard, farmacèutic als hospitals de sang fins que acabà la guerra del Francès (1814).

Passà a Itàlia, on regí el priorat de Nàpols (1818) i de Palerm (1820).

Restà inèdit el seu tractat sobre la muntanya de Montserrat, gràcies al qual és considerat com un dels capdavanters del moviment espeleològic.