(Valls, Alt Camp, 1412 – Barcelona, 1492)

Pintor. Deixeble del seu oncle Pere Huguet, amb el qual va formar taller a Barcelona (1434).

Va ésser actiu a Saragossa de 1435 a 1445, i passà després a Tarragona, on va rebre la influència flamenca de Lluís Dalmau. De nou a Barcelona, va fer una obra més madura, amb influències italianitzants.

De la seva producció es destaquen el retaule de Sant Antoni Abat (1455-57), el de Sant Miquel (1455-60), el de Sant Abdó i Sant Senén de Terrassa (1460), el de Sant Bernardí i l’Àngel Custodi de la catedral de Barcelona (1462-70), el del convent barceloní de Sant Agustí (1463-86) i el retaule del Conestable de la capella del Palau Reial Major de Barcelona (1464-65).

El seu estil va ésser seguit per nombrosos pintors catalans de finals del segle XV.