(les Masies de Voltregà, Osona)

Poble, format per tres barris que es disposen entorn d’un petit pujol (476 m alt) coronat pel santuari de la Mare de Déu de la Gleva, a la dreta del Ter.

El santuari és esmentat ja el 1280; en 1320-27 fou reedificat. Esdevingué famós a la comarca a partir del segle XIV, quan la ciutat de Vic i les parròquies de la rodalia hi acudien en processó, sobretot en temps de secada.

L’església actual és un edifici barroc de planta oval, amb cúpula i capelles radials, construït per Josep Moretó en 1763-67; contenia un magnífic retaule de Pau Sunyer (1660-68), destruït el 1936 i reproduït fidelment el 1943. La imatge romànica del segle XIII fou destruïda també el 1936, i fou refeta el 1940.

El nucli de poblament es formà a la fi del segle XVII. Pertanyia a la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà; adquirí l’autonomia el 1868.