(Esparreguera, Baix Llobregat, 30 octubre 1842 – Barcelona, 31 desembre 1890)

Taquígraf i eclesiàstic. Va doctorar-se en dret i en filosofia i lletres. Es considerava deixeble del filòsof Llorens i Barba.

Escriví i edità diverses obres de filosofia i religió. Però l’obra que li donà nom fou la invenció d’un nou mètode taquigràfic, conegut gràcies a l’edició, l’any 1864, de La taquigrafía sistemática.

Aquest mètode fou, el 1873, consagrat com a mètode oficial a l’Institut de Barcelona.