(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Militar. El 1704 era tinent de cavalleria. Servia al regiment de “Guardias Viejas” de Castella, destinat a combatre als aliats a la frontera de Portugal.

Entusiasta de la causa de Carles d’Àustria, deixà la seva unitat. Fou el primer oficial català que prengué aquesta actitud. S’uní aleshores al grup austròfil de Vic, que dominava aquesta ciutat.

En contacte amb el famós Antoni de Peguera, planejà la constitució d’un regiment català. Participà a l’alçament obert de la comarca d’Osona pel juliol de 1705.

Fou promogut en poc de temps al grau de tinent coronel, que exercí al combatiu regiment de cavalls de Rafael Nebot.

El 1707 protegí amb els seus genets la retirada de les forces de Lleida, que fou aconseguida sense pèrdues.