(Catalunya, 1850 – Barcelona, 1902)

Pedagog. Era pare de Francesc d’A. Galí i Fabra i oncle d’Alexandre Galí i Coll.

Col·laborà a algunes de les experiències docents del seu cunyat Pompeu Fabra. Fou gramàtic excel·lent.

Exercí una influència considerable no sols sobre els familiars ja esmentats sinó també sobre d’altres figures intel·lectuals agrupades entorn del seu mestratge.

Era doctor en filosofia i lletres. Féu una gran tasca, a Barcelona, en el camp de l’ensenyament privat.

És autor d’una notable Gramática de la lengua castellana, de la qual aparegué una segona edició el 1893.