(Santa Eulàlia de Pardines ?, Osona, segle X – Catalunya, 993)

Bisbe de Vic (972-93). Canonge de Vic des del 957.

A la mort del bisbe Ató (971), assassinat, hi hagué a Vic una doble elecció: Frujà, afavorit pel metropolità de Narbona, i Guadall, consagrat a Auch de Gascunya. Tot el seu episcopat fou somogut pels partidaris del bisbe intrús.

Malgrat tot, sostingut per Narbona, intervingué en las consagracions de Sant Benet de Bages, Cuixà (28 setembre 974) i Ripoll i tingué cura de refer i fortificar la frontera de ponent del seu bisbat, en especial a Montbui.

El 978, el papa Benet VII, que l’havia reconegut com a bisbe, li atorgà una butlla amb totes les possessions que corresponien a la seu vigatana.

Fou assassinat en un avalot dels partidaris de Guadall (que fou deposat i degradat el 998).