(Barcelona, juny 1834 – 25 octubre 1904)

Arquitecte. Mestre d’obres el 1855, esdevingué arquitecte a Madrid el 1860.

Membre de la Societat Econòmica d’Amics del País (1877), tingué càrrecs importants, com el de president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya.

És ben conegut el seu projecte per a la xarxa de clavegueres de Barcelona (1884). A més d’alguns edificis com les Escoles Pies de Sant Antoni (1866), la soledat d’Igualada, etc.

Publicà Tratado de la policía y obras públicas urbanas (1872).

Fou el pare de Juli Maria Fossas i Martínez.