(Catalunya, 1407)

Crònica, la més extensa de les cròniques universals catalanes. Arribava fins al temps del rei Martí I l’Humà, però en l’únic exemplar conegut s’atura, per mutilació, en l’episodi del desafiament de Bordeus.

En temps de Pere Miquel, que l’esmenta, el text era encara complet. Montfar-Sorts ja el trobà mutilat, com ara, quan Jaume Ramon Vila, que n’era el possessor, l’hi deixà examinar.

Fou composta principalment a base d’una versió catalana de la crònica universal de Guillem de Nangís i de les cròniques de Desclot i de Pere III el Cerimoniós, amb aportacions d’altres procedències, com la crònica universal francesa atribuïda a Gaucher de Denanin i la Crònica d’Espanya, de Pere Ribera de Perpinyà.

L’estil és, en general, fortament llatinitzant. L’autor, anònim, potser tenia relació amb la casa de Cervera.