(Catalunya, segle XIII)

Fill de Pere II el Gran. Primer dels fills naturals tinguts amb Agnès Zapata.

El seu pare deixà, per a ell i Agnès, el castell i les torres d’Albarrasí, la plaça que havia estat del rebel Juan Núñez. L’alt valor militar d’aquestes possessions féu que Alfons II el Franc, germanastre de Ferran, les reclamés per a la corona. Davant la negativa de Ferran i d’Agnès, ambdós foren empresonats per un temps a tall de coacció.

Deu anys després, regnant Jaume II el Just, diversos magnats, entre els quals es comptaven dos dels bastards del casal de Barcelona, Pere Ferrandis d’Híxar i Jaume de Xèrica, mogueren el monarca a restituir aquelles possessions.

El 1299 fou un dels tractadors de la boda de la seva neboda Constança, filla de Jaume Pere, un altre bastard de Pere II, amb Artau de Luna.

L’any següent tornava Albarrasí a ser plena possessió de la corona.