(Figueres, Alt Empordà, 1813 – 21 desembre 1884)

Jurisconsult i agrònom. Germanastre de Marià Fages i de Sabater. Estudià lleis a les universitats de Cervera, Osca i Saragossa.

Fundà la Societat d’Agricultura de l’Empordà (1845), la primera del seu gènere a l’estat espanyol. El 1849 fou nomenat comissari d’agricultura de la província de Girona. Promogué diverses activitats que contribuïren a l’avanç agrícola.

Publicà les revistes agrícoles “El Bien del País” (1845-49) i “La Granja” (1850-55), i publicà nombrosos llibres sobre problemes agrícoles: Defensa de Abdón Terrades (1842), Aforismes rurals (1849) i Sobre la conveniencia y necesidad de establecer la enseñanza agrícola en granjas escuelas (1853), que tingueren una gran popularitat.

El seu fill fou Carles Fages i de Perramon.