(Barcelona, 24 gener 1742 – Pamplona, Navarra, 23 novembre 1823)

Militar. Fou nomenat capità general de Catalunya el 1808.

En arribar-hi les tropes franceses manades per Duhesme, mancat d’instruccions de la cort, no pogué oposar-se a l’entrada dels francesos a Barcelona ni a llur ocupació de la Ciutadella i del castell de Montjuïc.

Romangué, però, en el càrrec fins que, pel setembre de 1808, es negà a sotmetre’s a l’autoritat directa de Duhesme. Fou empresonat per l’abril de 1809 i dut a França. Alliberat en finir la guerra del Francès (1814).

Fou el pare de Joaquín de Ezpeleta y Enrile.