(Valls, Alt Camp, segle XIV – Poblet, Conca de Barberà, 1361)

XXXIV Abat perpetu de Poblet (1348-61). De família noble.

Ja en 1334, havent acompanyat l’abat Ponç de Copons a la coronació del papa Benet XII, es féu remarcar d’aquest pel seu talent. El pontífex el recomanà especialment a l’abat.

Fou elegit per a l’abadiat el 1348, després de la mort consecutiva, víctimes de la pesta, dels abats anteriors Copons i Bernat de Palau, el darrer dels quals només governà vuit dies. Hagué d’esmerçar-se inicialment a refer el monestir dels terribles efectes de l’epidèmia. Bastant més de mitja comunitat hi havia trobat la mort.

El 1350 assistí a les Corts de Perpinyà, on fou decidit el canvi de cronologia de l’Encarnació per la de la Nativitat de Jesús. Aleshores batejà l’infant Joan (el futur Joan I el Caçador), fill de Pere III el Cerimoniós.

Mostrà gran energia en qüestions de règim interior. Assolí un alt nivell en la disciplina dels seus subordinats.

Durant el seu temps, en estret contacte amb el rei Pere, s’ocupà de fer avançar les obres dels sepulcres reials. Foren construïdes les arcades del suport del conjunt.

Fou succeït per Guillem d’Agulló.