(Barcelona ?, segle XIV)

Pintor de retaules i miniaturista. Successor de Ferrer Bassa com a pintor reial, apareix documentat entre el 1351 i el 1362, i potser és el Raymundus de torrente, illuminator citat el 1385.

La seva vida i la seva obra són poc conegudes i aixó dificulta la identificació d’obres seves, sovint atribuïdes a d’altres. L’obra que serví per a identificar-lo és el retaule de la capella del palau de l’Almudaina, a Palma de Mallorca.

Tota la seva producció demostra el coneixement de la pintura sienesa. Li han estat atribuïts un tríptic amb la Coronació de la Mare de Déu, el Calvari procedent de Balenyà i el retaule de Sant Vicenç.

Possiblement en col·laboració amb Jaume Serra, féu la Passió del convent del Sant Sepulcre, de Saragossa. Li han estat atribuïdes també el retaule de Santa Marta d’Irivalls i la taula de Santa Marta i Santa Margarida, de la catedral de Barcelona.

Com a miniaturista, el 1351, il·luminà un saltiri per a Pere III el Cerimoniós. Seves o del seu taller són les miniatures del Missal de Reus (1363), de la Crónica de San Juan de la Peña (1369) i del Llibre Verd (1380).

Fou el pare de Rafael Destorrents.