(Claramunt, Anoia, s X – Barcelona, 1029)

(o Deusdedit) Bisbe de Barcelona (1010-29). Era fill del noble Donuç i de Sesegunda i nebot de l’ardiaca Sunifred Llobet. Ell mateix fou també ardiaca.

La seva activitat s’adreçà a la consolidació del patrimoni de la seu barcelonina, la construcció dels edificis entorn de la catedral -dormitori, refetor, celler, campanar i palau episcopal-, d’esglésies -com la de Sant Cugat del Rec o del Camí, de l’hospital d’en Guitard- i de defenses -com la torre de la Granada-, i a la restauració de la disciplina regular, no solament a la canonja de Barcelona sinó també a Girona i Urgell.

Fomentà els estudis amb l’adquisició i la còpia de llibres.

Durant el seu govern el comte Ramon Borrell I s’ingerí amb la seva autoritat civil en afers del bisbat.