(Barcelona, 7 abril 1924 – 19 octubre 2020)

Arquitecte. Treballa formant equip amb Alfons Milà.

La seva obra està dominada per una gran sensibilitat formal i per la idea de confort.

Se’n destaquen les reformes interiors d’habitatges i locals comercials, com el projecte ESADE (Barcelona, 1962), l’empresa Olivetti (1968-69), xalets i cases particulars a Cadaqués i Esplugues de Llobregat, la fàbrica Montesa (1963), la porteria de la fàbrica Godó i Trias (l’Hospitalet de Llobregat), la casa Sala a la Diagonal de Barcelona (1971; premi FAD d’arquitectura), l’edifici la Talaia de Barcelona (1972), el disseny de la nova Diputació de Barcelona (1984-87) i el 1989 rebé de nou el premi FAD per la seva participació en la rehabilitació de l’estadi Olímpic, juntament amb altres arquitectes.

Fou catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (1959-66), des d’on exercí una gran influència sobre les noves generacions d’arquitectes, i president de l’ADI-FAD (des de 1976).