(Còrdova, Andalusia, 1010)

Campanya militar, empresa per un exèrcit català de 10.000 homes comandat pels comtes Ramon Borrell I de Barcelona i Ermengol I d’Urgell, per ajudar el califa cordovès Muhammad ibn Hisäm, cap del partit dels eslaus, contra el seu rival Sulaymän ibn al-Hakam, cap del partit dels berbers, que fou vençut.

L’exèrcit català triomfà en la batalla d’Akabat al-Bakr, fou vençut prop de Guadiana i, finalment, entrà a Còrdova i la saquejà.

El botí fou molt quantiós, però també ho foren les pèrdues: uns 3.000 morts, entre els quals el comte Ermengol I d’Urgell. Aquell any fou anomenat pels historiadors musulmans “any dels francs”, o sia, dels catalans.

Fou, en part, una represàlia pel saqueig de Barcelona per Almansor (986), només 25 anys abans, i una prova de la recuperació política i militar dels comtats catalans.

Encara el 1017 hi hagué una nova expedició catalana contra el califat cordovès.