(Anoia)

Demarcació històrica centrada en el castell d’Òdena, a la conca d’Òdena, que comprenia Claramunt, Montbui, Castellolí, Òdena, Orpí, Capellades, Jorba i Tous (Igualada en restava exclosa -malgrat pertànyer-hi geogràficament- per tal com era carrer de Barcelona), els cinc primers termes pertanyien a la casa de Cardona, la qual hi tenia un governador.

El 1385 passà a constituir la sots-vegueria d’Igualada, amb l’afegit d’algunes localitats de la vall de la riera de Carme.

Fins al segle XVII hi hagué litigis entre el sots-veguer d’Igualada i els senyors jurisdiccionals.