(Sabadell, Vallès Occidental, 16 abril 1860 – Barcelona, 11 febrer 1923)

Filòleg i eclesiàstic. Professor d’hebreu i de grec al seminari de Barcelona (1884-1905) i posteriorment prefecte d’estudis (1905-17). El 1889 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres.

Obres principals: Gramàtica hebrea, Efemérides para la historia del Seminario Conciliar de Barcelona (1908), el seu discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Bones Lletres Antología sobre la profecía de Jeremías, i publicà una versió catalana medieval dels Ensenyaments de bona parleria de Brunet Llatí.

El 1906 va presentar, al Congrés Internacional de la Llengua Catalana, l’obra Importància de l’ortografia: necessitat d’equilibrar l’element fònic amb l’etimològic, el qual tingué força ressò.