(Barcelona, 8 octubre 1943 – 21 abril 2021)

Historiador. Especialista en història medieval. Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà al Real Colegio de España de Bolonya el 1969. Catedràtic de la Universitat de Barcelona des del 1983, d’on fou nomenat vice-rector el 1998.

Les seves línies de recerca fonamental se centren al voltant dels estrats més humils de l’edat mitjana i entorn del món universitari medieval de la corona catalano-aragonesa. Membre corresponent de la Real Academia de la Historia (des del 1992) i membre corresponent per Espanya a l’Academia de la Historia Argentina.

Entre les seves obres cal esmentar: Las claves del Imperio Bizantino (1992), com a coordinador i coautor, Historia de la Edad Media (1992), publicat també en italià, i, conjuntament amb J.R. Julià i Prim Bertrán, Història Medieval (1991).

Destaca també la seva tasca en l’organització i gestió científica.