(Catalunya, vers 1370 – 1418)

Governador de Catalunya (1404-18). Fill de Ramon Alemany de Cervelló i de Cardona. Destinat a la carrera eclesiàstica, estudià a la Universitat de Lleida i obtingué algunes dignitats.

La mort dels seus germans canvià d’aspecte la seva actuació. Prengué part en l’expedició de Sicília i fou fet presoner al setge de Castrogiovanni quan lluitava per alliberar el seu parent Berenguer Arnau (II) de Cervelló i de Queralt (1394).

El rei Martí I l’Humà, del qual era camarlenc, li encarregà d’ajudar el seu pare al govern de Catalunya (1397). L’any següent l’envià com a ambaixador al papa i al rei de França, i després li féu tractar el matrimoni d’un fill de Martí el Jove amb una filla del duc de Borgonya (1400). Tot seguit anà a Castella per tal de procurar l’obediència d’aquell rei al papa d’Avinyó (1401).

En tornar d’una nova campanya a Sicília, el rei li donà la governació de Catalunya en substitució del seu pare (1404), i quatre anys més tard li confirmà el nomenament amb caràcter vitalici. Llavors fou fet procurador per anar al concili convocat a Perpinyà sobre la unió de l’Església. Fou, així mateix, ambaixador al concili de Pisa, amb la missió de tractar la lliga de Florència i Venècia (1409).

Enemic de Jaume II d’Urgell, va procurar d’afavorir els seus rivals, i convocà el parlament a Montblanc (juliol 1410) i el traslladà després a Barcelona. Va evolucionar cap al partit de Ferran d’Antequera, i, un cop elegit rei, el serví fidelment durant la rebel·lió de Jaume d’Urgell. Com a premi, Ferran I li donà el castell i la vila de Linyola.