(Catalunya)

(o Nova Catalunya)  Part del territori situada a ponent i al sud del Llobregat (en contraposició a la Catalunya Vella), que va formar-se arran de la segona fase de la Reconquesta (1100-50).

A més d’aquesta regió, a l’oest i al sud dels massissos del Garraf, Montserrat i Montsec, hom anomenava Catalunya Nova la de dret consuetudinari no barceloní, al nord del Montsec, coincidint amb la conca alta i mitjana del Segre, sense la capçalera (Cerdanya), ja que els juristes consideraven que la Cerdanya, el Rosselló i les comarques intermèdies no eren part del Principat, sinó dels comtats.