(Barcelona, 23 març 1860 – 2 gener 1931)

Musicòleg, historiador i filòleg.

Estudià l’obra d’Haendel, de Cherubini i de Domènec Terradelles, col·laborà a la “Revista Musical Catalana”, i publicà El oratorio musical (1906), obra bàsica per a la història del gènere.

Amb materials inèdits edità Carles d’Àustria i Elisabet de Brunswick a Barcelona i Girona (1902), L’Acadèmia Desconfiada i sons acadèmics (1922) i Antoni de Villarroel, Rafael de Casanova i Sebastià de Dalmau, heroics defensors de Barcelona en el setge de 1714 (1912).

També publicà, en el camp de la filologia, L’article definit en la llengua catalana i una història de la llengua castellana.