(Catalunya, segle XIV – després 1413)

XXXVII abat perpetu de Poblet. Als seus temps de monjo ja es destacà com a procurador del cenobi.

El seu antecessor a l’abadiat, Vicent Ferrer, dimití per raons d’edat i de salut el 1409. Fou l’encarregat de dur al papa Benet XIII la dimissió de l’abat i les recomanacions fetes per aquest, a favor de Carbó, al pontífex. El papa acceptà la dimissió de Ferrer i el nomenà abat.

Així hom prescindí per primera vegada de l’elecció comunitària que havia proveït fins aleshores els abadiats. Com a abat rebé donacions importants a nom del monestir, del rei Martí I l’Humà.

Durant la seva breu governació es produí a la comunitat la fugida de fra Marginet, figura importantíssima de la historiografia anecdòtica del monestir.

Potser per consciència de la il·legalitat del seu nomenament, Carbó dimití aviat, el 1413, posant el càrrec a disposició de Benet XIII. Aquest, infringint altra vegada les regles, proveí l’abadiat per nou nomenament, ara a favor de Juan Martínez de Mengucho, antic almoiner de Martí el Jove.

Aquest fou el primer abat no català de Poblet, coincidint per cert amb l’entronització de la dinastia castellana dels Trastàmara.