(El Ferrol, Galícia, 31 juliol 1854 – Madrid, 12 novembre 1912)

Polític liberal i advocat. Fill de l’enginyer Josep Canalejas i Casas.

Com a president del consell de ministres (1910-12) i amb l’oposició d’importants sectors conservadors i liberals, acceptà parcialment les reclamacions catalanes per a l’autonomia i presentà a les corts el projecte de llei de mancomunitats i delegacions (1911), que possibilità la constitució de la Mancomunitat de Catalunya (1914).

Morí tirotejat per un anarquista.