(Països Catalans, 9 juliol 1391 – 17 agost 1391)

Revolta popular que tingué lloc a diverses ciutats. Promoguda per uns predicadors castellans que, procedents de Sevilla, exhortaven el poble a envair els calls, saquejar les cases del jueus i assassinar-los.

Els avalots, iniciats a València, s’extengueren als d’altres ciutats. El més important fou el de Barcelona (5 d’agost), on el call fou pràcticament destruït; més de mil jueus foren assassinats, i els altres, forçats a la conversió per salvar la vida, malgrat la intervenció de la milícia ciutadana, que hagué de protegir les cases d’alguns burgesos davant l’extensió del tumult popular.

Joan I de Catalunya ordenà l’execució d’una vintena de responsables, però els calls dels Països Catalans no es referen de llur destrucció.