(Sabadell ?, Vallès Occidental, 1505 – Salamanca, Castella, 1593)

Humanista i historiador. Estudià humanitats i grec a Alcalà (1545-47). Mestre de patges de Felip (després Felip II). El 1557 promogué a Barcelona l’edició d’obres literàries castellanes.

Vinculat a la cort -el 1587 fou nomenat cronista reial-, escriví per encàrrec uns intencionats elogis poètics, en llatí, de personatges com el duc d’Alba o dels qui ell anomenava pacificadors del Perú.

Va escriure El felicísimo viaje del muy alto y… poderoso príncipe don Felipe (1552), que tracta del viatge per Flandes i Alemanya de Felip II, el qual va acompanyar.

Altres obres són: De Afrodisio expugnato quod vulgo Aphricam vocant (1551), Túmulo imperial (1559), Encomio latino de don Fernando Álvarez de Toledo (1573), i aquelles que es refereixen al tema de les Índies (De rebus indicis o Vaccaeis i Rebelión de Pizarro en el Perú y vida de don Pedro Gasca).