(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 27 gener 1808 – 16 agost 1833)

Poeta en castellà. Fill de Llorenç de Cabanyes i Fuster i germà de Josep Antoni i de Joaquim. Estudià a Cervera i es llicencià en dret a Saragossa.

Un xic apartat del moviment català de la Renaixença, demostrà posseir una sòlida formació clàssica (Horaci) i un coneixement dels romàntics europeus (Byron, Foscolo). Destaca per les innovacions de la mètrica.

La primera poesia que publicà fou Oda a Doña María Josefa Amalia, reyna de España (1828), després escriví les composicions poètiques recollides a Preludios de mi lira (1833), Cántico nupcial (1833), la traducció en vers del conte Belfagor Arquidiablo (1839) de Maquiavel i de Las noches (1832) de Compagnoni.

Hom conserva fragments de la seva temptativa de redacció d’una Historia de la filosofía. La tragèdia Mirra d’Alfieri i Pensamientos sueltos, foren publicats dins Producciones escogidas (1858).

Morí de tuberculosi.