(Vallcebre, Berguedà, 1770 – Olot, Garrotxa, 1828)

“Jep dels Estanys”  Guerriller. Lluità en la guerra del Francès i, encara que fos empresonat per lladre, en acabar la guerra rebé el grau de capità.

Comandà una nombrosa partida de reialistes durant la guerra civil del 1822-23 i durant els alçaments dels malcontents (1827). Prengué Berga a la primeria de setembre i fou president de la Junta Superior de Govern del Principat, que havia estat constituïda a Manresa.

Iniciada la repressió pel govern, fou acorralat a les muntanyes del Berguedà i derrotat per Josep Manuel Carratalà a Berga i per Josep Manso a Castellar de n’Hug, per la qual cosa hagué de fugir a França.

Atret per uns confidents prop de la frontera espanyola, fou capturat i dut a Olot, on morí afusellat.