(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)

Antiga abadia benedictina (Sant Pere del Burgal), dita més tard priorat d’Escaló, situada a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, a migdia d’Escaló, a l’extrem meridional de la vall d’Àneu.

La seva fundació és desconeguda; el 859 Rampó de Tolosa concedí al seu abat Deligat un privilegi d’immunitat. Decaigué aviat, i fou cedida a Gerri abans del 908 i a la Grassa abans del 948. Del 948 al 960 fou un monestir femení. A la fi del segle XI es convertí en priorat de la Grassa.

Fou secularitzada el 1570, si bé subsistí fins a la desamortització del segle XIX.

Queden algunes restes de l’església (segle XII), de planta basilical, amb tres naus i tres absís; les pintures del mestre de Pedret, també del segle XII, es conserven en gran part al Museu d’Art de Catalunya.