(Barcelona, segle XV)

Nom donat a la classe superior de la ciutat (mà major), la dels ciutadans honrats, rendistes i terratinents, que posseïen el govern de Barcelona des de feia dos segles en oposició a la Busca, o partit popular.

Comprenia gairebé les mateixes famílies des de l’organització definitiva del municipi durant el regnat de Jaume I el Conqueridor.

Cada cop es restringia més l’entrada de nova gent dins aquest estament, gelós dels seus privilegis i desitjós d’ascendir a la petita noblesa dels donzells i cavallers, per mitjà d’enllaços matrimonials o per l’adquisició de terres senyorials.

Davant la crisi de mitjan segle XV s’oposaren fermament a la devaluació, al proteccionisme i a l’entrada al govern de les classes populars i menestrals tal com demanava la Busca, als quals atacaren i venceren, i un cop recuperat el poder a Barcelona, emprengueren la lluita contra la monarquia (Joan II el Sense Fe) que havia intentat de sotmetre’ls.