(Catalunya, 1911)

Obra de Xènius (Eugeni d’Ors). Apareguda en successius lliuraments al “Glosari” que l’autor firmava a “La Veu de Catalunya” i aplegada l’any 1912 en un volum.

En la novel·la, al·legòrica, l’acció és sacrificada a la descripció física i moral d’una dona, Teresa, idealitzada com a personificació de la Catalunya postulada pel Noucentisme. Així, Teresa és bella, elegant, culta, sensible, de posició acomodada i tot i la seva joventut, amant de la tradició i del classicisme.

Representa una reacció contra el Modernisme i el Romanticisme.