(Barcelona, 1920 – 7 juliol 1931)

Entitat bancària. Constituïda com a continuació de la societat regular col·lectiva Fàbregas i Recasens.

En deu anys esdevingué el banc català comercial i industrial més important gràcies al sentit comercial dels seus fundadors, Evarist Fàbregas i els germans Eduard i Francesc Recasens. Arribà a tenir 64 oficines obertes. Obtingué el control del Banc de Reus i del Banc de Tortosa.

L’activitat industrial del banc fou molt important, especialment els darrers anys de la Dictadura de Primo de Rivera. Participà decisivament en la constitució del Banco Exterior de España, del Banco de Crédito Local , de la Compañía Española de Petróleos, de la CAMPSA i de l’ALENA.

El 1931 va presentar suspensió de pagaments, seguida d’una liquidació desafortunada. Les causes d’aquesta fi foren la topada amb les autoritats de la República, que veien en el banc una empresa molt vinculada a la Dictadura, i un cert distanciament dels principals executius, els quals, dedicats a activitats de gran volum econòmic, oblidaren la pròpia base financera.

La retirada del compte de la CAMPSA, ordenada pel ministre de finances Indalecio Prieto, fou la causa directa de la suspensió.