(Barcelona, 1844 – 27 desembre 1920)

Entitat bancària. L’ànima del banc fou Manuel Girona i Agrafel. En morir ell, l’any 1905, el banc inicià la decadència definitiva, en constituir-se una junta de govern incapaç de dirigir-lo amb una autèntica política econòmica i uns administradors que abandonaren la política econòmica -molt conservadora- seguida fins aleshores i es llançaren a l’especulació de divises i als negocis fàcils, cosa que coincidí amb la crisi capitalista dels anys 1920-21 i que afecta especialment Barcelona.

Presentà suspensió de pagaments el 1920, la qual donà lloc a la seva liquidació i al naixement del Banc Comercial de Barcelona, que intentà, sense aconseguir-ho, de pagar totalment els creditors.

Fou un banc bàsicament comercial. Emeté paper-moneda fins al 1874, que fou instituït el monopoli emissor del Banco de España. Sostingué i promogué la indústria i el comerç catalans seguint el camí marcat per Manuel Girona.

El 1915 absorbí la casa Taberner, Carles Tolrà i Manaut (més coneguda per Caixa Vilumara). El 1920 adquirí la majoria d’accions del Banc de Prèstecs i Descomptes, i també absorbí la Societat de Crèdit Mercantil.