(Barcelona, 31 octubre 1797 – 6 gener 1867)

(o Sampons)  Tècnic i enginyer. Maquinista de la Casa de Caritat, construí diversos aparells de mecànica, física i matemàtiques.

L’any 1832 construí una esfera copernicana que comprenia les òrbites d’alguns cometes. Posteriorment fou professor de mecànica a l’Institut Industrial de Catalunya (1848) i a l’Escola Industrial de Barcelona (1851).

Escriví, d’entre altres obres, Tratado de maquinaria teórico y práctico (1848), Tratado de delineación (1853), Tratado de hilatura con los nuevos adelantos (1853) i Tratado de mecánica práctica (1856).

Fou el pare de Narcís Arau i Vidal.