(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

(o d’Isil, o de Gil)  Poble (1.280 m alt) de l’antic municipi de Gil, el més septentrional de la vall d’Àneu i de tot el Pallars. És situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, sobre el camí d’Esterri d’Àneu a la Vall d’Aran per Montgarri i a la vall occitana del Salat pel port d’Alòs o de Salau. Uns 9 km aigua amunt del poble, sota el port d’Aulà, es troben les bordes d’Alòs.

L’església parroquial, romànica, té un portal esculpit, en el qual destaquen dos baixos relleus situats a banda i banda.

Alòs d’Àneu és esmentat ja a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell (839). A mitjan segle XIX hom hi teixia cànem.

Fins a la Primera Guerra Mundial, una companyia francesa explotà el bosc de Benabé per a obtenir primera matèria per a pasta de paper; la fusta era traslladada al territori francès per telefèric a través del port de Salau.