(Barcelona, 2 abril 1879 – Montserrat, Bages, 19 febrer 1960)

Biblista i orientalista. Seguí la carrera eclesiàstica i el 1894 va ingressar al monestir de Montserrat. El 1902 va ésser ordenat sacerdot.

Coneixedor de les llengües orientals, anà a Palestina, on seguí els cursos de l’Escola Bíblica de Sant Esteve a Jerusalem; viatjà per Palestina, Egipte, Síria, etc, i va arribar a ésser un dels més bons coneixedors de la topografia i dels costums dels països bíblics. Fou professor de llengües orientals al Col·legi Pontifici de Sant Anselm de Roma (1913-23) i de siríac a l’Institut Pontifici Oriental (1918-20).

De retorn a Montserrat, inicià la traducció i el comentari al català de la Sagrada Escriptura i va crear el Museu Bíblic. El 1940 va ésser nomenat Consultor de la Comissió Bíblica Pontifícia.

Va publicar: La Bíblia a Montserrat, la versió catalana de la missa siríaca Litúrgia Siríaca, Anàfora dels dotze apòstols (1958), El Sinat i la gramàtica hebraica en dos volums.