(Madrid, 23 gener 1873 – Barcelona, 13 novembre 1952)

Industrial i polític. Advocat, es féu càrrec aviat de la fàbrica cotonera familiar d’Esparreguera (colònia Sedó) i alhora inicià una intensa vida política. El 1899 fou elegit diputat a corts i formà part de la junta que negocià el règim de concert econòmic promogut a Catalunya; el 1901 fou secretari del Foment del Treball Nacional i el 1911 n’ocupà la presidència. També presidí durant tres anys la Comissió Protectora de la Indústria Nacional i fundà la Mútua de Fabricants.

Fou senador diversos anys, com a militant de la Lliga Regionalista, assessor econòmic de Canalejas (1912) i participà en diverses comissions parlamentàries i extraparlamentàries per a l’estudi de l’autonomia de Catalunya (el 1913 i el 1918).

Publicà la revista “Comercio y Seguros” i fou governador del Banc d’Espanya essent Cambó ministre d’hisenda (1921-22).