(Barcelona, Barcelonès)

(o Santa Maria de les Arenes)  Antiga església parroquial, situada al barri de la Ribera, d’origen molt discutit, que apareix documentada, amb aquesta advocació, per primera vegada vers el 1005.

L’actual temple, aixecat amb l’ajuda d’Alfons el Benigne, l’ardiaca major Bernat Llull i nombroses confraries de gent relacionada amb les activitats del mar, fou començat el 1329, i és una de les mostres més impressionants de l’arquitectura gòtica catalana del segle XIV.

Fou acabada vers el 1384; només és coneix el nom d’un dels seus arquitectes: Guillem Metge, sense que se’n pugui determinar el grau de participació.

Consta d’una gran nau central i dues de laterals molt estretes i altes, amb tres capelles de planta quadrada entre els contraforts. La capçalera, amb girola, té set capelles radials de planta poligonal. La façana, centrada per la porta i una gran rosassa circular (segle XV), és flanquejada per dues torres-campanars hexagonals. Té dues portes més.

La decoració escultòrica de la façana principal és una bella mostra d’aquest art de la Barcelona del s XIV.