(el Port de la Selva, Alt Empordà)

Abadia benedictina (o de Roda), emplaçat a la serra de Rodes.

Les primeres notícies històriques es remunten a l’any 878, i l’engrandiment arrenca del període comprès entre els anys 926 i 944, temps en que el rei Lluís IV de França atorgà immunitat i independència al monestir per obra del noble Tassi, comte de Peralada, que féu el seu fill Eldesind primer abat de Sant Pere de Rodes.

L’església del conjunt monacal fou consagrada l’any 1022. Aquesta església és una obra d’excepció per la monumentalitat i l’estructura. Té planta de creu llatina amb tres naus, transsepte i girola. La nau central, de volta de canó seguit, presenta vuit pilars en els quals hi ha un sistema de columnes exemptes, sobre sòcol, que a l’esmentada nau central tenen sobreposades unes altres columnes sobre les quals descansen els arcs diafragmàtics que reforcen la volta. Les naus laterals estan cobertes amb volta de quart de canó.

Alguns dels elements constructius presenten vestigis d’arquitectura preromànica (arc de ferradura que separa l’absis de la nau, bases de les columnes de tipus califal i alguns capitells de la mateixa procedència estilística). Uns altres capitells, amb entrellaçats i fullatges, són posteriors, si bé amb influència i gust de l’estil corinti. Els àbacs dels capitells són bisellats i treballats a la part inferior.

Al segle XII s’hi afegí un cos a l’església, i a la portada treballà el gran escultor conegut amb el nom de mestre de Cabestany.

Del claustre només romanen les ruïnes, i de les altres construccions queda el testimoni de la seva importància; cal esmentar-ne les dues torres i l’estructura externa a manera de fortalesa.

Sant Pere de Rodes fou un centre cultural i artístic molt important durant l’edat mitjana, i els monjos hi residiren fins l’any 1794, en què l’abandonaren.

Al llarg del segle XX, i particularment des dels anys 1980, s’han portat a terme diverses obres de restauració.