(Girona, Gironès)

Abadia benedictina, situada a l’entrada de la vall de Galligants, a la ciutat.

S’inicià gràcies a la generositat del comte Ramon Borrell, al final del segle X. Al segle XII fou unida al monestir de la Grassa, bé que el lligam fou més nominal que no pas efectiu.

L’actual església fou erigida (vers 1130) amb l’ajut del comte Ramon Berenguer; en aquesta època fou renovada l’esglesiola de Sant Nicolau, que exercia la cura parroquial del raval de Galligants i que estava situada dins l’àmbit del cementiri. Els claustres són del final del segle XII.

El temple consta de tres naus i un creuer, damunt el qual s’aixeca, a la part de l’Evangeli, la llanterna campanar; té quatre absis de dimensions desiguals. Són molt interessants els capitells de les columnes interiors de l’església. El petit claustre presenta columnes dobles i quintuples al centre de les galeries; els temes iconogràfics dels capitells s’assemblen als de Sant Cugat i als del claustre de la catedral de Girona.