(Barcelona, 2 febrer 1902 – 3 maig 1972)

Futbolista. Debutà a l’Internacional i passà al F.C. Barcelona a disset anys, on esdevingué figura mítica -“el rei del futbol”- i, amb Ricard Zamora, el més famós dels futbolistes catalans. Acabà la seva carrera activa al Real Madrid (1932-33), i al Niça durant la Guerra Civil.

Jugà de mig i de davanter; era un gran golejador -féu més de sis-cents gols-, i es caracteritzà per una gran intel·ligència en el joc, combinada amb una gran habilitat. El seu joc alt, amb salts inversemblants, li valgué el renom d’home llagosta. Membre de l’equip internacional espanyol des de la seva formació per als jocs olímpics d’Anvers (1920), hi jugà vint-i-un partits fins el 1931.

Entrenà l’Atlético de Madrid (1935-36) i el Barça (1944), del qual fou, fins a la mort, secretari tècnic -amb una breu temporada al Madrid (1962)-, i sobresortí per la seva intuïció en el fitxatge de jugadors (Kubala, Di Stefano, etc).

Tingué, paral·lelament, una dimensió d’”home de món” i fou gran amic de figures com Carlos Gardel i Maurice Chevalier.